dimecres, 23 de novembre del 2016

Respostes del candidat Eduardo Mariño


1.       Presentació de la seva candidatura
1.1.     Davant les problemàtiques actuals i les perspectives de futur, què motiva que es presenti a les eleccions i quins fets diferencials, respecte de les altres candidatures, creu que pot aportar per fer-hi front?

Primerament s’ha de conèixer l’ ”estat de situació actual”, definir el model que la UB vol donar-se, i fer una consulta sobre els canvis recents en les estructures. Precisament aquesta circumstància i també el coneixement real dels recursos humans (PAS i PDI) actuals i dels concedits durant els últims 10 anys, ens sembla que són fets diferencials, i per això els hem explicitat en el Programa i a més a més dins de les accions ràpides. També ens sembla un fet diferencial, com es podrà comprovar en la resposta a la pregunta següent, la situació de disposar d’un Currículum equilibrat entre la docència, la investigació i la gestió en diversos càrrecs unipersonals, dos dels quals han estat per elecció.
M’he dedicat més de 40 anys a la Universitat en exclusiva, sent Catedràtic de la UB des de fa més de 28 anys. El fet de ser un Professor no endogàmic m’ajuda a tenir una situació en la qual no dec favors ni tinc compromisos adquirits, gaudint d’una absoluta independència i transparència, amb la motivació exclusiva de poder servir a la UB durant els vuit anys que encara em resten. Això, unit a no haver publicat possible noms per als Vicerectorats previstos en el programa, conformen que, en cas de ser triat, seria un Rector fort sense haver de fer equilibris estranys que no ajudarien a la correcta gobernança en cap cas i menys en la situació actual


1.2.     Quin és el seu “currículum acadèmic”?

In extenso es pot consultar al GREC, un resum del qual és el següent:

Eduardo L. Mariño (Càceres. 1954)

- Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Salamanca (USAL). Juny de 1976.
- Cap d’ Estudis i Subdirector del Col·legi Major “San Bartolomé” - USAL. 1976 a 81.
- Becari del Pla de Formació de Personal Investigador del Ministeri d’ Educació.1977 a 80.
- Diplomat en Sanitat. 1977.
- Doctor en Farmàcia per la USAL. 1981 i Premis Extraordinari i del Patronat. 1982.
- Professor Adjunt Numerari d’ Universitat de Farmàcia Galènica. 1982.
- Professor Titular de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica a la USAL. 1984.
- Becari del Ministeri de Sanitat a la Universitat del Sud de Califòrnia. Los Ángeles. 1985.
- Becari del Comitè conjunt Hispanonordamericà per a la Cooperació Científica a la
   Universitat de Florida. Gainesville. 1986.

- Catedràtic de Farmàcia Galènica a la Universitat de Barcelona (UB).  Juny 1988.
- Cap d’estudis de l’Ensenyament de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, per elecció. 1990 a 1993.
- Vicedegà Adjunt de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona 1995-98
- Responsable dels intercanvis internacionals de la Facultat de Farmàcia. 1995 a 1998.
- Director del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UB. 2001-2004.
- Director del Títol propi de la UB: Màster i Postgrau en Atenció Farmacèutica Integral, des de 1999.
- Director del Màster Oficial: Medicaments, Salut i Sistema Sanitari de la UB, des de 2013.

- Director del Grup d’Innovació Docent “Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia” de la UB l’any 2000 i Consolidat els anys 2003, 2006, 2008, 2011, 2013 i 2016.
- Director del Grup d’Investigació Singular “Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia”, acreditat per la Generalitat de Catalunya. 2009.
- Director del Grup d’Investigació Consolidat “Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica”, acreditat per la Generalitat de Catalunya. 2013.

- Aprovació de sis (6) sexennis d’ investigació, un de nivell 27 i cinc de nivell 29, fins desembre de 2012, per part de la Comissió Avaluadora de la Activitat Investigadora (CNEAI) del Ministeri d’Educació i Ciència, i set (7) quinquennis de docència.

- Farmacèutic especialista en Farmàcia Hospitalària. 1988.
- Farmacèutic especialista en Farmàcia Industrial i Galènica. 2000.
- Farmacèutic Especialista en Anàlisi i Control de Medicaments i Drogues. 2002.

- Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia. 1993
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia Nacional de Farmàcia i Bioquímica d’ Argentina. 2001.
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia Iberoamericana de Farmàcia. 2010.
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Farmàcia del Paraguai. 2014.
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia Nacional d’ Agronomia i Veterinària. Argentina. 2016

- Membre del Comitè Científic de la Comissió d’Informació Terapèutica del “Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya”. 1993 a 2001 i 2003 fins al moment actual
- Director de la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la UB des de 1995 fins 2001 i des de 2004 fins al moment actual.
- Secretari General de l’Organització de Farmacèutics Iberolatinoamericans (O.F.I.L.). 1997 a 1998.
- Representant a Espanya de la Secció Acadèmica de Farmàcia de la Federation International of
  Pharmaceutiques (F.I.P.). 1998.
- Membre del Consell Assessor sobre la prevenció d’Errors de Medicació del “Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya”. 2003- fins al moment actual
- Membre institucional del Pharmaceutical Care Network Europa (PCNE) 2010 - fins al moment actual.
- Membre de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona. 2012- fins al moment actual.
- Membre institucional del FORO de Atenció Farmacèutica – Farmàcia Comunitària del Consell
  General de Col·legis Oficials de Farmacèutics. 2013- fins al moment actual.


2.       Oposició a les retallades.
2.1.     Davant les retallades pressupostàries, i incompliments econòmics, que pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, sap quin és el deute d’aquesta amb la UB? I quines mesures concretes proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)

Com deia abans, volem saber l’ “estat de situació” a fi que, quan haguem de negociar amb qui i on correspongui, portem els “deures fets”, donant valor així a la posició de la Universitat de Barcelona en totes les seves dimensions. D’aquesta manera, podrem dur a terme la immediata suspensió de retallades i la ràpida recuperació de tot allò que es va perdre amb les mateixes. El que no farem seran ofertes demagògiques, promeses que no es puguin complir o arranjaments electorals sense un bon coneixement de la situació de la UB


2.2.     Davant les retallades de drets laborals que pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, quines mesures concretes proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)

La resposta és pràcticament la mateixa que la donada a la pregunta anterior.


2.3.     Amb els recursos econòmics actuals es fa inviable tenir adaptada, de forma generalitzada, la UB a les previsions de l’EEES. Què proposa per fer front a aquesta situació?

De nou, en primer lloc es trobaria l’obtenció de la informació necessària, i a continuació es tractaria d’implementar les mesures necessàries per tal que en cap moment es dificulti i/o es pugui qüestionar la lliure circulació a la UE dels professionals egressats per la UB.


2.4.     Farà servir mecanismes comunicatius, jurídics i de mobilització per denunciar els atacs a l’autonomia universitària i l’ofegament econòmic?

Sense cap mena de dubte. Un dels nostres elements crítics és la Transparència i la Nitidesa com a part del lema PERFUNDET.


2.5.     Mitjançant diferents àmbits en els que participa la UB (Mesa d’Universitats, Consell Interuniversitari, etc) s’aproven retallades de drets del personal de les universitats. Es compromet a que la UB faci públic el seu posicionament en tots el àmbits per a exigir el retorn dels drets laborals arragassats als treballadors i a les treballadores de la UB?

Òbviament, em comprometo a conèixer el posicionament de la UB i a la seva efectiva i eficient publicitació.


2.6.     Davant les continues retallades que està patint la Societat en general, n’hi ha molts centres públics (hospitals, escoles, etc) que fan visible el seu rebuig. Pel contrari, en el cas de la UB, la pràctica habitual és amargar-ho i, fins i tot, impedir accions que sorgeixen de la pròpia Comunitat Universitària (ordres de neteja permanent de cartells en molts Edificis, etc). Creu que la UB ha de fer visible el rebuig a les retallades? En cas afirmatiu, com proposa fer-ho?

Si resulto elegit Rector de la UB no hi haurà cap tipus de pràctica d’amagar res, sinó que es donarà la situació contrària. A més, crec que en el programa ja s’insisteix de manera notable al respecte d’aquesta qüestió.


3.       Defensa de l’autonomia universitària
Davant de les propostes de governança que anuncia el Govern de la Generalitat de Catalunya per controlar políticament a les universitats (per exemple amb el nomenament del rector/a per part d’un Patronat extern a la Universitat o els nomenaments en cascada dels diferents càrrecs – tipus jeràrquic ), quina opinió en té?

Absolutament contrari. Defendré, fins i tot més enllà de les meves possibilitats, l’autonomia universitària enfront a qui sigui i contra qualsevol cosa.


4.       Estructuració de la plantilla de la UB (PAS I PDI)
Quina estructura organitzativa de llocs de treball creu que ha de disposar la UB? Com i quan es realitzarà el reconeixement de les tasques que desenvolupa el personal? Com i quan definirà la carrera professional del personal? Quin calendari proposa per a la realització d’una autèntica RLT?

En bona mesura estarà en funció de l’estructura funcional (sobre la qual ens hem compromès a fer una consulta per a la seva possible modificació) i sobre el model d’Universitat que la UB decideixi adoptar. En base a això, s’haurà de definir la carrera professional, i, com a molt tardar en un any, hauríem de tenir una autèntica RLT.


5.       Transparència en la informació
Una crítica habitual i comú a les Administracions Públiques és l’opacitat en la informació rellevant que es facilita tant a la Societat com a la pròpia Comunitat Universitària.
Creu que la UB es suficientment transparent en la informació que facilita, tant de caire econòmic com de política de personal? Quines mesures proposa per a la millora de la informació?

Ja ho hem esmentat abans, i, a més, en el programa insistim notablement sobre l’actual situació de poca transparència i manca de motivació en les preses de decisions, la qual cosa ha portat a la UB a un nivell de judicializació que creiem que no és desitjable. Crec que sóc l’únic candidat que ha proposat en el programa la creació d’un “Servei d’Inspecció”, tal com existeix en altres Universitats, perquè no ens haguem de lamentar, i a més perquè no haguem de justificar no prendre cap mesura perquè tenim una normativa dels anys 50. Creiem que ja hi ha hagut prou temps per modificar-la  i adequar-la a l’actualitat.


6.       Defensa dels treballadors i les treballadores:
6.1.     Es compromet a mantenir els contractes temporals i els nomenaments d’interins actuals?
6.2.     Quins criteris concrets creu que són els que justifiquen la consideració d’un lloc de treball com a estructural? Quin projecte presenta per a l’estabilització d’aquests llocs?
6.3.     Quina proposta realitza per a l’estabilització del personal contractat amb finançament extern (a càrrec del capítol 6,...) i que porta molt anys a la UB?
6.4.     Es compromet a no realitzar cap externalització de les tasques i els serveis que són realitzats actualment per personal de la UB?

Malauradament, no puc donar una resposta no electoralista a aquestes preguntes sense un bon coneixement de l’estat de la situació que propugnem, malgrat que en repetides ocasions hem dit i diem que a nosaltres no ens sobra ningú, i que farem tot el possible per respectar els compromisos d’anteriors rectors encara que no ens trobem en la seva línia, tenint en compte que ens agrada definir-nos com la Universitat de les persones, les quals ocupen el centre de la mateixa.


7.       Altres temes més sectorials dels diferents col·lectius

·         PDI
7.1.     Promoció de PDI acreditat a càtedres (laboral o funcionari). Quina proposta i calendari en fa?
7.2.     Estabilització de PDI acreditats. Quines propostes realitza per a que es convoquin les places d’Agregat o Professorat Titulat Universitari?
7.3.     Contractes realitzats fora de la carrera acadèmica, és a dir, l’enllaçament de diferents tipologies contractuals (becaris, predoc, postdoc, Juan de la Cierva, Ramon y Cajal, etc).Quines propostes i calendari en fa?
7.4.     Acordarà un pla d’estabilització amb el Comitè d’Empresa del PDI? Amb quins criteris?
7.5.     Acordarà un protocol de relació amb el Comitè d’Empresa del PDI, per garantir les competències de l’art.64 de l’Estatut dels Treballadors?
7.6.     Es revisarà el PDA? En quin sentit?
7.7.     Tindrà en compte el 51%

Bona part de tot allò que s’ha dit a la pregunta anterior és també d’aplicació en aquesta. Malgrat això, reiterarem algunes qüestions a continuació. Així, respectarem l’estabilització i la promoció del PDI acreditat, amb el benentès que la promesa rectoral que s’ha fet a la UB i en altres Universitats (totalment fora de la línia de tot allò previst per al procediment actual) pel que fa al fet que totes les persones acreditades de la UB tindran plaça a la UB, deurà de ser limitada en el temps per moltes raons. Em sembla absolutament increïble que no hi hagi hagut una completa difusió de la llista de places per a acreditats, per exemple a càtedra, que sortiran pròximament a concurs públic. Tampoc entenc que no existeixi una llista oficial (i sí algunes anònimes) de totes les persones acreditades a la UB. A les persones contractades fora de la carrera acadèmica se’ls haurà d’avisar prèviament de les possibilitats de promoció que tindran al Departament, Secció, Unitat, etc., quan es finalitzin els seus contractes (de manera semblant a com es fa al MIR), per no generar “bombes de rellotgeria” que saltin diferides en el temps i que siguin un llast a l’ “herència” que es pugui deixar en finalitzar el mandat com a rector. S’haurà de revisar el PDA, atès que s’ha de canviar la cultura que porta a pensar que la docència és una “càrrega” de la qual hom s’ha d’alliberar, com a mínim parcialment si s’aconsegueixen fons econòmics, sense tenir en compte els recursos humans i els mitjans físics, d’utillatge i instrumentació, i serveis que la UB ha proporcionat (a vegades in person) i que facilita els esmentats ingressos elevats. Sota el meu punt de vista, aquests elevats ingressos ja disposen d’altres vies de reconeixement que acostumen a ser àmpliament utilitzats


·         PAS
7.8.     Mantindrà l’actual gerència i equip de Recursos Humans?
7.9.     Mantindrà els Plans d’Ordenació de la Reforma Administrativa i de Gestió del PAS? Quin és el seu model de “organització”?
7.10. Es compromet a lluitar per recuperar la jornada de 35 hores? I mantenir els projectes actuals de Gestió del Temps i de Conciliació?
7.11. Es compromet a que els representants del personal puguin fer un seguiment de l’accés de personal temporal i interí?
7.12. Es compromet a evitar al màxim les comissions de serveis i les diferents tipologies d’encàrrecs? I que en els casos que excepcionalment s’hagin de fer, els representants del personal puguin fer un seguiment de l’atorgament, i de la motivació?
7.13. Creu que s’han de mantenir el personal de lliure designació quan el càrrec que els va nomenar ja ha cessat?
7.14. Com solucionarà la problemàtica actual que comporta el fet de què tasques estructurals de PAS s’estiguin desenvolupant per personal aliè (Fundacions) o precaritzades (becaris)?

Bona part del que s’ha dit a la pregunta anterior també és d’aplicació en aquesta. Malgrat això, reiterarem algunes qüestions a continuació. A la pregunta 7.12 la resposta és afirmativa. La resposta a la pregunta 7.13 és negativa, i per respondre a la pregunta 7.14 necessito més informació. Per a les preguntes anteriors i les no indicades, redundem tot allò explícitament escrit al Programa:

“*  Política de personal clara i realista:
concursos clars i transparents, i barems segons la legislació vigent
possibilitat de canvi de places tant horitzontal com vertical, afavorint la transversalitat
temporalitat reduïda i per a contractes de reforç puntual
eliminació de la figura del becari com a treballador sense retribució

*  Recuperació dels drets del personal perduts els darrers anys:
matrícula gratuïta
dies d’afers propis
jornada de 35 hores
recuperació de la tercera paga extraordinària
recuperació de la pèrdua del poder adquisitiu
racionalització dels complements del lloc de treball “

8.       Reduccions de càrrecs i de les seves retribucions:
Malgrat que el nombre de personal que treballa a la UB s’està reduint, i malgrat les fortes retallades de drets al personal, observem una gran proliferació d’alts càrrecs i personal de lliure designació. Comparteix aquesta opinió? Reduirà les estructures formals i reals de càrrecs, acadèmics o administratius, així com les corresponents retribucions?

Segur que la determinació del model i l’estructura més adequada ajudaran a resoldre possibles disfuncions que puguin existir ara. Lògicament, en situació de fortes retallades no té gaire sentit una proliferació de càrrecs i de personal de lliure designació. Les estructures i els càrrecs seran els necessaris, i els de lliure designació hauran d’estar justificats molt bé, seguint allò que ha estat la meva pròpia trajectòria durant més de 40 anys d’Universitat.


9.       Més democràcia i més negociació amb els/les representants/es del personal:
És força habitual en les relacions entre l’Administració i els representants sindicals confondre informar amb negociar. Clarificarà els respectius àmbits de negociació? com?

Tornem novament al nostre lema PERFUNDET. La “P” es correspon amb Professionalitat, la “E” amb Equitat, la “R” amb Responsabilitat, la “F” amb Flexibilitat, la “U” amb Universitat, la “N” amb Nitidesa, la “D” amb Democràcia, la segona “E” amb Eficiència, i la “T” amb Transparència. Evidentment, clarificarem tot allò que està relacionat amb la UB, i com no pot ser d’una altra manera, també els àmbits de negociació, en primer lloc informant-nos, i a continuació aplicant tot allò que inclou el nostre lema.


10.   Salut laboral:
Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en fa?

Crec que ja s’han fet alguns avenços gràcies a mesures com el Síndic de Greuges, Mediació, OSSMA, ..., però creiem que s’ha d’anar molt més enllà. Per aquest motiu, hem proposat al programa la creació i desenvolupament del Servei d’Inspecció, més com una mesura profilàctica que quirúrgica.


11.   Polítiques d’igualtat:
Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en fa?

També ens sembla que s’ha de millorar la situació actual. Per això, al programa electoral hem establert uns grans blocs, tres dels quals parlen sobre les persones i a on hem repetit amb total intencionalitat la següent frase:


“En tot el que fa referència a persones, iniciarem aquest apartat fent una manifestació pública de tolerància zero davant la violència de gènere, i la no-acceptació de discriminació en cap cas, ajustant-nos sempre al principi d’igualtat, capacitat i mèrit.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada